Un dels llegats teòrics més fructífers que ens ha deixat l'obra de Michel Focault -sobre el qual han escrit també Lacan, Roland Barthes i Levi-Strauss- és la idea que existeix un paradigma dominant que conforma activament la nostra concepció de la realitat. La formació d’aquest paradigma es duu a terme cíclicament i de manera subconscient pels éssers humans que constitueixen les societats d’un temps donat. Les forces exercides per les seves institucions socials, econòmiques i polítiques, consoliden sistemes estandarditzats de pensament, creença i comportament a partir dels quals s’erigeix la gran arquitectura del coneixement, controlat a través de mecanismes de poder i “regles d’exclusió”.
Què succeeix quan interrompem aquest efecte il·lusori? Quines dimensions descobrim en foradar els murs d’aquesta gran estructura que colonitza els nostres imaginaris? Què o qui roman després de la desaparició dels subjectes? i de l’espai i/o del temps? Com expliquen Marina Garcés o Santiago Lopéz Petit, viure fora de la vida, és a dir, desaparèixer, esdevé una de les possibilitats que encara posseïm per tal de fugir de la condició auto-alienant a la que estem sotmesos en l’actualitat, que ens expropia de la nostra capacitat d’imaginar futurs alternatius. Un gest radical, una apologia de l'anonimat i les pràctiques des-constituents que segons Alan Badiou ens pot obrir les portes a gestionar la quotidianitat de manera diferent.
Amb motiu de la segona edició de la revista Trenca finestres, proposem explorar la qüestió de la desaparició com a gest catalitzador del pensament i la producció creativa. Diluir-se, esvair-se, fondre’s, esfumar-se o dissipar-se, són accions, derives que esquiven una concepció unidireccional, monolítica de pensament, esdevenen accions emancipadores que ens permeten crear altres imaginaris. Proposem reflexionar sobre els efectes de la creació d’aquests espais intersticials o d’exterioritat que hom necessita crear tal i com necessita creure en aquesta arquitectura de control intel·lectual de l'existència.
Així, animem a tothom qui estigui interessat a participar en el segon número de Trenca finestres a enviar les seves propostes. Per participar només cal enviar les propostes al nostre correu electrònic: trencafinestres@gmail.com
El termini per acceptar propostes és fins al 15 de juny i les propostes poden ser tant textos, com propostes visuals o sonores, amb total llibertat, en cas que les propostes necessitin una maquetació determinada s’hauria de pactar amb el dissenyador de Trenca Finestres per evitar problemes tècnics.